Àlbums aventures

Edició especial de l'àlbum El cranc de les pinces d'or, la primera aventura de Tintín en la qual apareix el capità Haddock. Es presenta amb vuit pàgines inèdites i en un format cartoné més gran que el còmic estàndard.

El cranc de les pinces d'or, és la novena aventura ideada per Hergé i comença amb Tintín seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc. Tintín acaba presoner en un vaixell d'una banda de traficants d'opi. Allà troba al malvat Allan i al capità Haddock.

Es tracta d'una edició especial editada per Editorial Juventud amb les traduccions originals de Conchita Zendrera (castellà) i el terrassenc Joaquim Ventalló (català).

Característiques:

A L'illa Negra, Tintín i Milú viatgen a Escòcia per enfrontar-se, com en una novel·la policíaca, a una banda de falsificadors, al doctor Müller ―espia alemany infiltrat― i al terrorífic i a l'hora tendre goril·la que recorda a King Kong...

És l'àlbum que té més versions. La primera aparegué setmanalment a Le Petit Vingtième, entre 1937 i 1938, versió que Casterman publicà després en format àlbum en blanc i negre i 124 pàgines. La segona, de 1943, és la versió acolorida, molt poc modificada i ja adaptada al format canònic de 62 pàgines. Per últim, la versió de 1966, en la que intervingué Bob de Moor, que va ser totalment redibuixada i corregida a petició de l'editor londinenc. Per a aquestes traduccions s'han basat en aquesta última edició.

A L'illa Negra, Tintín i Milú viatgen a Escòcia per enfrontar-se, com en una novel·la policíaca, a una banda de falsificadors, al doctor Müller ―espia alemany infiltrat― i al terrorífic i a l'hora tendre goril·la que recorda a King Kong...

És l'àlbum que té més versions. La primera aparegué setmanalment a Le Petit Vingtième, entre 1937 i 1938, versió que Casterman publicà després en format àlbum en blanc i negre i 124 pàgines. La segona, de 1943, és la versió acolorida, molt poc modificada i ja adaptada al format canònic de 62 pàgines. Per últim, la versió de 1966, en la que intervingué Bob de Moor, que va ser totalment redibuixada i corregida a petició de l'editor londinenc. Per a aquestes traduccions s'han basat en aquesta última edició.

A L'illa Negra, Tintín i Milú viatgen a Escòcia per enfrontar-se, com en una novel·la policíaca, a una banda de falsificadors, al doctor Müller ―espia alemany infiltrat― i al terrorífic i alhora tendre goril·la que recorda a King Kong...

És l'àlbum que té més versions. La primera aparegué setmanalment a Le Petit Vingtième, entre 1937 i 1938, que Casterman publicà després en format àlbum en blanc i negre de 124 pàgines. La segona, de 1943, és la versió acolorida, molt poc modificada i ja adaptada al format canònic de 62 pàgines. Per últim, la versió de 1966, en la que intervingué Bob de Moor, que va ser totalment redibuixada i corregida a petició de l'editor londinenc. Per a aquestes traduccions s'han basat en aquesta última edició.

A L'illa Negra, Tintín i Milú viatgen a Escòcia per enfrontar-se, com en una novel·la policíaca, a una banda de falsificadors, al doctor Müller ―espia alemany infiltrat― i al terrorífic i a l'hora tendre goril·la que recorda a King Kong...

És l'àlbum que té més versions. La primera aparegué setmanalment a Le Petit Vingtième, entre 1937 i 1938, versió que Casterman publicà després en format àlbum en blanc i negre i 124 pàgines. La segona, de 1943, és la versió acolorida, molt poc modificada i ja adaptada al format canònic de 62 pàgines. Per últim, la versió de 1966, en la que intervingué Bob de Moor, que va ser totalment redibuixada i corregida a petició de l'editor londinenc. Per a aquestes traduccions s'han basat en aquesta última edició.

A L'illa Negra, Tintín i Milú viatgen a Escòcia per enfrontar-se, com en una novel·la policíaca, a una banda de falsificadors, al doctor Müller ―espia alemany infiltrat― i al terrorífic i a l'hora tendre goril·la que recorda a King Kong...

És l'àlbum que té més versions. La primera aparegué setmanalment a Le Petit Vingtième, entre 1937 i 1938, versió que Casterman publicà després en format àlbum en blanc i negre i 124 pàgines. La segona, de 1943, és la versió acolorida, molt poc modificada i ja adaptada al format canònic de 62 pàgines. Per últim, la versió de 1966, en la que intervingué Bob de Moor, que va ser totalment redibuixada i corregida a petició de l'editor londinenc. Per a aquestes traduccions s'han basat en aquesta última edició.

A L'illa Negra, Tintín i Milú viatgen a Escòcia per enfrontar-se, com en una novel·la policíaca, a una banda de falsificadors, al doctor Müller ―espia alemany infiltrat― i al terrorífic i a l'hora tendre goril·la que recorda a King Kong...

És l'àlbum que té més versions. La primera aparegué setmanalment a Le Petit Vingtième, entre 1937 i 1938, versió que Casterman publicà després en format àlbum en blanc i negre i 124 pàgines. La segona, de 1943, és la versió acolorida, molt poc modificada i ja adaptada al format canònic de 62 pàgines. Per últim, la versió de 1966, en la que intervingué Bob de Moor, que va ser totalment redibuixada i corregida a petició de l'editor londinenc. Per a aquestes traduccions s'han basat en aquesta última edició.

Cinc anys després del centenari de la Unió Soviètica, arriba la versió traduïda al castellà de la mà de l'Editorial Joventut.

Tintín en el país de los soviets és un àlbum mític. amb ell s'inicien les aventures d'un personatge que encara avui segueix fascinant a centenars de milions de lectors de tot el món.

Es tracta d'una obra de joventut en la carrera d'Hergé, que la dibuixà quan tenia 21 anys. Es publicà per primera vegada el 10 de gener de 1929 a la revista Le Petit Vingtième.

Gràcies al refinat treball de Michel Bareau, es pot redescubrir aquesta aventura amb una nova mirada. I és que la pigmentació de les vinyetes d'aquesta aventura la fa molt més atractiva.

L'any 2017 Tintín al país dels soviets, que Hergé no redibuixà mai y quedà en blanc i negre s'acolorí usant pigments que s'haurien usat en el seu moment, si s'hagués acolorit aleshores.

Des d'aleshores, aquest procés s'ha dut a terme amb Tintín al Congo, Tintín a Amèrica i Els cigars del faraó, acolorint les edicions originals en blanc i negre.

Aquest cofre inclou els tres primers títols, amb una nova paleta de colors que amplifica de forma sorprenent la llegibilitat de la història i la claredat dels dibuixos, oferint una nova lectura molt més interesant dels àlbums originals.

Format: Cartoné

Idioma: francès

Dimensions del cofre: 24 x 5 x 32 cm

 Les joies de la Castafiore és l'antiaventura més singular de l'obra d'Hergé. Després del seu viatge al Tibet, Tintín cedeix el protagonisme a una Castafiore expansiva i a un capità Haddock apassionat. El castell de Moulinsart es converteix en l'únic espai de la ficció, l'escenari d'una investigació molt mediàtica que durarà pocs dies.

Es publicà a la revista Tintín entre juliol de 1961 i setembre de 1962, a raó d'una pàgina per setmana. Però la versió publicada en volum el 1963 va ser lleugerament diferent ja que Hergé modificà o simplificà algunes vinyetes per ressaltar l'acció que tenia lloc en primer pla, i l'acolorit també es va refer.

Ara arriba en format àlbum acompanyat d'un extens annexe que posa llum sobre l'obra d'Hergé i el context de l'època en que es publicà.